Laia Pol , va realitzar els seus estudis a l’Escola Elisava , a la Llotja de Barcelona i al Centre d’estudis Cinematogràfics de Catalunya (CECC). Desprès d’una primera experiència creativa a Londres, Ciutat de Mèxic i Guatemala es va unir a un projecte de recuperació de murals chicanos a NY i San Francisco. Resident a Llançà, compagina la tasca creativa amb l’ensenyament de l’art. Els taller creatius que imparteix tenen com objectiu potenciar la capacitació de les dones i d’aconseguir la seva participació en els processos participatius estables.
Des de fa un parell d’anys treballa de forma conjunta amb un grup format per persones de diversa formació artística que s’uneixen per treballar en projectes d’interès comú. En els muntatges s’entrellacen diversos suports artístics: vídeo, pintura, fotografia, formes escultòriques i textos literaris els quals proposen, a través d’un recorregut quotidià, una reflexió sobre el cicle creatiu de l’artista.
Com les dones indaguen en la seva pròpia feminitat, tant biològica com social amb l’objectiu de reinterpretar-se i reinventar-se a si mateixes i reconstruir els arquetips que històricament l’hi han estat atorgats.
Projecte: La Menstruació
Agrupar l’art pel gènere dels seus artistes nomes pot tindre dues justificacions, la discriminació positiva o una segona més interessant que té com a objecte indagar en la qüestió de l’identitat sexual i de si existeix una percepció del món, construïda culturalment, condicionada pel gènere de cada artista.
La primera distinció entre els dos sexes és, evidentment, fisiològica i condicionant.
La menstruació o la maternitat afecten, a pesar dels avanços científics, a la majoria de les dones. En la recerca de la pròpia identitat femenina és pot elegir estar “per sobre” d’aquests condicionaments fisiològics o assumir-los com una riquesa personal i positivar-ho. El paper sotmès que ha viscut tradicionalment la dona per l’home no s’explica a traves de la biologia sinó per una qüestió netament cultural.
A diferencia de l’home en que l’espermatogènesi es desenvolupa a la pubertat i continua fins a la vellesa, la dona esta sotmesa a la natura des de la vida embrionària. Els òvuls estan formats en la dona des de els principis de la seva existència però és en la pubertat, amb l’arribada de la menstruació que es converteixen en una realitat ineludible. En un primer moment la dona- nena es sol revela al canvi i a poc a poc el va accepten com a inevitable.
La sang es converteix en una cosa quasi quotidiana i la vegada ritual per les seves aparicions periòdiques. Aquesta sang també es converteix en una senyal positiva o negativa segons si la dona desitja o no quedar-se embarassada.
Aqueta sang també esta plena de tabús. Antigament es deia que la dona en aquestes situacions era impura, indigna d’acostar-se a la divinitat, en conseqüència a les dones menstruants se’ls prohibia l’entrada a llocs de culte religiós. A més es pensaven certes influències dolentes, per això es prohibia que toquessin aliments i s’acostessin als animals, o xerressin amb els homes de la comunitat. De fet els anglosaxons utilitzen, per referir-se a la menstruació, la paraula The Curse que significa la maledicció.
En aquesta obra volem fe referència a la menstruació d’una forma directa i literal.
Una mà estira el fil d’un tampó d’entre unes cames femenines doblegades.
La menstruació entesa com el pas positiu de la infantesa a la dona adulta. La sang com una riquesa de maduresa. Volem trencar amb l’imatge cultural creada per la nostra societat que identifica la sang menstrual amb alguna cosa bruta, excremencial i com a tal prohibida. Positiva un fet quotidià en la vida d’una dona.
![W4T [+info//contacte]](http://3.bp.blogspot.com/_QkyK11qr9jA/Sq2CBdd2XvI/AAAAAAAAASw/z9IW5c_RiJ4/S1600-R/Invitaci%C3%B3_w4t_19.gif)
